La esperanza debe ser aquello que te queda cuando no te hace falta nada más.
A principis del segle XXI, tota Europa està ocupada pels romans... Tota? No! Un petit festival al Prat del Llobregat resisteix, ara i sempre, a l'enemic invasor. En un municipi del Baix Llobregat, a les afores d'un barri anomenat Sant Cosme ─que alguns setciències qualificarien de "zona marginal i deprimida" per més que els seus veïns, en realitat, prenguin plegats la fresca cantant i rient─ disposa del seu espai un potent crit d'Esperanzah!. "No hay gazpacho andaluz", es lamenta un senyor que deu voltar els setanta anys. No s'amoïni, bon home, que de ben segur trobarà altres coses que el faran oblidar el gaspatxo.
A la Plaça dels Possibles, mai ens hi podrem avorrir. Com deia el poeta, "tot està per fer i tot és possible": hi ha un taller per aprendre a produir sabó líquid; també l'associació ‘El Laberint del So', a més de fomentar el pensament lúdic, ensenya a construir instruments musicals amb materials reciclats, com les escombres trencades o ampolles de plàstic.. Però si el que volíem era aprofundir a les nostres onades de consciència, per conèixer millor qui som i què ens envolta, havíem d'assistir al taller de Deep Listening on, a través d'exercicis amb la respiració i en constant interacció amb les altres persones, connectaríem amb l'energia universal. A les quatre de la tarda, en Lorenzoh! esfondrava les pedres com si fossin mantega, obligant que les moltes famílies es distribuïssin de la següent manera: els pares s'estiraven a la gespa prenent una cerveseta, sota l'ombra protectora dels arbres, mentre les nenes i els nens corrien per arreu jugant a mullar-se amb pistoles d'aigua. Per tal d'evitar que aquest refrescant joc derivés en una proclama bèl·lica, s'inicià un taller de malabarisme per a infants de 0 fins a 99 anys. I com reia la gent, i què bé s'ho passava!
No està clar si fou casualitat o una ironia del Destí, però l'espectacle de l'escenari OFF on es narraven contes per als més menuts, coincidí en el temps amb la taula política a la zona de Reflexió del festival Esperanzah!. Si els marrecs escoltaven històries inversemblants sobre caputxetes vermelles i llops vegetarians, els assistents més conscienciats s'estaven davant dels representants polítics del PP, CiU, ERC, CC.OO, Iniciativa-Els Verds i Esquerra Global-Alternativa Anticapitalista , que debatien sobre la crisi econòmica, el perill que pateix l'estat del benestar i les possibles solucions. Més contes inversemblants per entretenir als adults, diran els escèptics. Tanmateix, a Esperanzah! tot val la pena de ser discutit. Abans, però, cal assenyalar que a l'espai de Reflexió s'havia fet un punt de trobada sobre l'alimentació i els productes transgènics que, òbviament, no desperten gaires simpaties entre els assistents a Esperanzah!. I a partir de les vuit del vespre, quan el sol ja concedia una treva fins al dia següent, la companyia Pilaplom duia a terme una representació de teatre-fòrum, que arrencava aplaudiments i rialles a les prop de dues-centes persones que en gaudien.
Amb cert temps de retràs, al vespre, SARA VAN obria, irradiant passió i sentiment, la jornada musical de l'escenari Delta. Esperanzah! és una pradera verda amb teles de diversos colors esteses on romandre, ballant lliurement o asseguts en bona companyia prenent una sangria. Poc abans que fessin les deu, COSTO RICO encetava l'espurna del que seria la resta de la nit: diversió, bon ambient i música mestissa. Aprofundint per aquesta via, CALIMA delectà a les prop de cinc mil persones amb un concert fantàstic, en el què fins els arbres del Parc Nou, dissimuladament, dansaven. No és cap misteri, a Esperanzah! tothom té ànima i cor.
Si a l'escenari OFF al voltant de tres-centes persones gaudien de les actuacions de ROJO VIVO i NEGRITOS, a l'escenari Delta, el colofó de la nit fou a càrrec de la saharaui AZIZA BRAHIM, l'orquestra de salsa MERCADONEGRO ─amb la formidable energia cubana, que s'encomana tant si vols com si no─ i la sessió de DJ's, amb SELECTOR MATANZAS i WAGNER PA, que portaren enlaire al públic sencer fins la sortida del sol.
El festival Esperanzah! ha passat el seu equador, i qui no voldria haver-s'hi quedat allà una estona més, si no per viure, al menys per prendre una altra cervesa? De nit, mentre els Diables del Prat de Llobregat realitzaven un particular correfoc ballant sota les flames, hom se n'adonava que Esperanzah! ha nascut amb bona lluna, en quart creixent. I avui, José Domínguez El Cabrero. L'esperança deu ser allò que et queda quan no et cal res més.
