Jornada ' Barcelona Postiza ' a FNAC LOUNGE

El proper dimarts 11 d'agost de 12 del migdia a 17 de la tarde ,a la lounge de la FNAC,  es podrà veure una selecció de videoclips, actuacions i documentals a carrec de Marta Pujol.

Dimarts 11/8/09

Fnac Triangle, Pça Catalunya 2-4 , 08002, Barcelona

 

12:00h. y 17:00h. “Barcelona Postiza” de Marta Pujol

(inclou documentals sobre l' estat de la cultura a Barcelona, més actuaciones en directe, videoclips i entrevistes amb Manu Chao o Che Sudaka)

Més informació :

www.clubcultura.com

Video Esperanzah ! BCN09

3º dia de Esperanzah! World Music

Si alguna cosa hem après d'aquest primer Esperanzah! al Prat del Llobregat, és que hi ha tot un món que no surt per la TV. Un món de persones que col·laboren de mil maneres diferents, aportant cadascuna el seu granet de sorra, per tirar endavant un projecte col·lectiu. Sense fer volar coloms. La darrera jornada de l'Esperanzah! començà sent un diumenge plàcid i relaxat.

A principis de la tarda, quan els gats busquen frisosos ombra sota els cotxes, a l'escenari OFF s'escoltava una bellíssima música d'aires medievals, mossàrabs, a càrrec del grup FLIPIN FOLK. Alguns infants corrien juganers, i d'altres sentien la crida d'una migdiada alleugeridora, empesa per les magarrufes d'aquesta notes tan dolces. A escassos metres, un cercle format pels participants al Deep Listening duia a terme el seus exercicis per connectar amb l'entorn i despertar la pròpia consciència.  N'hi havia, també, de taules ocupades per famílies que encara reposaven després de dinar, amb l'ensopiment propi d'aquests digestions estiuenques. Esperanzah! fluïa, a poc a poc, natural i espontània, cap a la seva fi.

Per una banda, RadioChango -que ha informat, amb Ràdio Nikosia, per via internet de tot el que ha succeït durant aquests tres dies al Parc Nou- entrevistava als fundadors belgues d'Esperanzah!, recollint la satisfacció que els ha produït aquesta primera edició mediterrània de llur idea original, això és, celebrar un festival "diferent"; per una altra banda, a la zona de Reflexió d'Esperanzah! es duia a terme una xerrada al voltant dels aliments transgènics amb els ponents Jordi Menéndez, de ‘Veterinaris sense Fronteres', i Jordi Vilamitjana, de ‘Som lo que sembrem'. Aquesta conferència fou de gran interès per comprendre que la propagació dels productes transgènics suposen, entre d'altres punts, una pèrdua de biodiversitat, l'augment de químics i sobretot la defensa d'un model agropecuari que, lluny de pretendre acabar amb la desigualtat i la fam al món, busca acumular cada vegada més capital. També s'aprofità per explicar la Iniciativa de Llei Popular que es  debatrà dijous al Parlament de Catalunya per tal de convertir aquest país en una zona lliure de transgènics.  A la zona infantil les nenes i els nens es divertien amb les joguines, com ara les xanques o els esquís per a tres persones. El pallasso salvadoreny Lamparín actuava en un espectacle de fono-mímica, fent les delícies del públic. 
Després de l'actuació de l'artista del Prat de Llobregat, MIREIA CRUZ, van aparèixer LES FRÈRES GUISSÉ, el trio senegalès que, amb el seu estil pecanompliren de màgia l'escenari Delta d'Esperanzah!. Tot seguit, actuà KEZIAH JONES, el blufunker nigerià que brindà un concert espectacular, amb una posada en escena d'aquelles per recordar: 100% actitud rock'n roll. Acompanyat només per el baix i la bateria, i amb ell mateix tocant la guitarra, Keziah Jones dugué a tot el públic d'Esperanzah! a un viatge cap als anys setanta, just quan el sol emprenia la seva retirada.  

El públic de Keziah Jones deixà pas, al darrer concert, a una majoria d'espectadors que ja pentinava canes, que havien entrat a Esperanzah! amb els seus néts i que probablement mai havien sentit parlar d'en Keziah Jones, però sí de José Domínguez EL CABRERO, història viva del flamenc.  
El Cabrero, geni i figura, va treure a lluir tot un repertori de milongas,fandangos, sonetos i malagueñas, que posaren la pell de gallina  a tot ésser que s'estigués a Esperanzah!, incloses les cadires; impossible resistir-se. Les lletres compromeses i poètiques d'El Cabrero, llurs estranys mètodes per fer arribar la cultura al poble, citant a Lorca o a Miguel Hernández, clamant contra el clero i el ‘Poder', van fer que la seva excèntrica figura dins d'un cartell musical com el d'Esperanzah! prengués, de cop i volta, un sentit, més que global, rodó.    
Molts veïns d'El Prat de Llobregat s'acostaren a veure a El Cabrero. S'emocionaren amb les seves cançons, que parlen de justícia i de lluita, de tolerància i de convivència. Una nena petita s'ho mirava des de primera fila, sorpresa per les reaccions emotives de la seva iaia davant d'El Cabrero. I quan el concert acabà, amb la lluna que es ponia per Huelva, s'escoltà un senyor gran que cridà, commogut: "¡Ya me puedo morir tranquilo!". Veurem si diu el mateix l'any vinent. 

 

2º dia de Esperanzah! World Music

El festival Esperanzah! ha pasado su ecuador, y ¿quién no desearía haberse quedado allá un tiempo más, si no para vivir, al menos para tomar otra cervecita? De noche, mientras los Diables del Prat de Llobregat realizaban un particular correfoc bailando bajo las llamas, uno comprendió que Esperanzah! ha nacido con buena luna, en particular, cuarto creciente. Y hoy, José Domínguez El Cabrero.
La esperanza debe ser aquello que te queda cuando no te hace falta nada más.

A principis del segle XXI, tota Europa està ocupada pels romans... Tota? No! Un petit festival al Prat del Llobregat resisteix, ara i sempre, a l'enemic invasor. En un municipi del Baix Llobregat, a les afores d'un barri anomenat Sant Cosme ─que alguns setciències qualificarien de "zona marginal i deprimida" per més que els seus veïns, en realitat, prenguin plegats la fresca cantant i rient─ disposa del seu espai un potent crit d'Esperanzah!. "No hay gazpacho andaluz", es lamenta un senyor que deu voltar els setanta anys. No s'amoïni, bon home, que de ben segur trobarà altres coses que el faran oblidar el gaspatxo.

A la Plaça dels Possibles, mai ens hi podrem avorrir. Com deia el poeta, "tot està per fer i tot és possible": hi ha un taller per aprendre a produir sabó líquid; també l'associació ‘El Laberint del So', a més de fomentar el pensament lúdic, ensenya a construir instruments musicals amb materials reciclats, com les escombres trencades o ampolles de plàstic.. Però si el que volíem era aprofundir a les nostres onades de consciència, per conèixer millor qui som i què ens envolta, havíem d'assistir al taller de Deep Listening on, a través d'exercicis amb la respiració i en constant interacció amb les altres persones, connectaríem amb l'energia universal. A les quatre de la tarda, en Lorenzoh! esfondrava les pedres com si fossin mantega, obligant que les moltes famílies es distribuïssin de la següent manera: els pares s'estiraven a la gespa prenent una cerveseta, sota l'ombra protectora dels arbres, mentre les nenes i els nens corrien per arreu jugant a mullar-se amb pistoles d'aigua. Per tal d'evitar que aquest refrescant joc derivés en una proclama bèl·lica, s'inicià un taller de malabarisme per a infants de 0 fins a 99 anys. I com reia la gent, i què bé s'ho passava!

No està clar si fou casualitat o una ironia del Destí, però l'espectacle de l'escenari OFF on es narraven contes per als més menuts, coincidí en el temps amb la taula política a la zona de Reflexió del festival Esperanzah!. Si els marrecs escoltaven històries inversemblants sobre caputxetes vermelles i llops vegetarians, els assistents més conscienciats s'estaven davant dels representants polítics del PP, CiU, ERC, CC.OO, Iniciativa-Els Verds i Esquerra Global-Alternativa Anticapitalista , que debatien sobre la crisi econòmica, el perill que pateix l'estat del benestar i les possibles solucions. Més contes inversemblants per entretenir als adults, diran els escèptics. Tanmateix, a Esperanzah! tot val la pena de ser discutit. Abans, però, cal assenyalar que a l'espai de Reflexió s'havia fet un punt de trobada sobre l'alimentació i els productes transgènics que, òbviament, no desperten gaires simpaties entre els assistents a Esperanzah!. I a partir de les vuit del vespre, quan el sol ja concedia una treva fins al dia següent, la companyia Pilaplom duia a terme una representació de teatre-fòrum, que arrencava aplaudiments i rialles a les prop de dues-centes persones que en gaudien.


Amb cert temps de retràs, al vespre, SARA VAN obria, irradiant passió i sentiment, la jornada musical de l'escenari Delta. Esperanzah! és una pradera verda amb teles de diversos colors esteses on romandre, ballant lliurement o asseguts en bona companyia prenent una sangria. Poc abans que fessin les deu, COSTO RICO encetava l'espurna del que seria la resta de la nit: diversió, bon ambient i música mestissa. Aprofundint per aquesta via, CALIMA delectà a les prop de cinc mil persones amb un concert fantàstic, en el què fins els arbres del Parc Nou, dissimuladament, dansaven. No és cap misteri, a Esperanzah! tothom té ànima i cor.




Si a l'escenari OFF al voltant de tres-centes persones gaudien de les actuacions de ROJO VIVO i NEGRITOS, a l'escenari Delta, el colofó de la nit fou a càrrec de la saharaui AZIZA BRAHIM, l'orquestra de salsa MERCADONEGRO ─amb la formidable energia cubana, que s'encomana tant si vols com si no─ i la sessió de DJ's, amb SELECTOR MATANZAS i WAGNER PA, que portaren enlaire al públic sencer fins la sortida del sol.



El festival Esperanzah! ha passat el seu equador, i qui no voldria haver-s'hi quedat allà una estona més, si no per viure, al menys per prendre una altra cervesa? De nit, mentre els Diables del Prat de Llobregat realitzaven un particular correfoc ballant sota les flames, hom se n'adonava que Esperanzah! ha nascut amb bona lluna, en quart creixent. I avui, José Domínguez El Cabrero. L'esperança deu ser allò que et queda quan no et cal res més.

1º dia de Esperanzah! World Music

El festival Esperanzah! World Music, a la seva primera edició a terres catalanes ─concretament, al Parc Nou del Prat del Llobregat─, ha gaudit d'un esplèndid bateig de foc sota un cel clar i seré, ni tan sols pertorbat pels avions que a cops aterraven i a cops s'enlairaven, a escassa distància de l'emplaçament del sarau. Entre aquesta proximitat de l'aeroport i el paratge idíl·lic (gespa, arbres, ombres redemptores on fugir del sol, la cola extra de cafeïna Fritz-kola), Esperanzah! ha lluït un marc particularment curiós i ple de bellesa.

Al voltant de les cinc de la tarda, mentre els tècnics duien a terme les darreres proves de so, les primeres persones en arribar al Parc Nou han fruït d'una oferta ben diversa, des d'un mercat ple d'artesanies, olor a encens, comerç just i altres meravelles (i on una de les frases més escoltades ha estat: "M'agrada tot! Però no tinc diners...") fins a les carpes de la Plaça dels Possibles, on s'han aplegat un munt d'entitats i col·lectius socials. Aquí, el públic més diligent, ha tingut l'ocasió de conèixer la tasca de la Fundació Vicente Ferrer, l'organitzacio Intervida, Col·lectiu Crisi o Kaos en la Red, entre d'altres, o amb paradetes plenes de llibres tan pràctics i lúcids com ‘Liberación Animal', ‘Manual para la autosuficiencia' o un recull d'escrits de François Rabelais, per citar-ne alguns. Els més petits de la casa també han gaudit del seu moment, amb la presència del mag Nano Márquez, que els ha deixat bocabadats amb els seus trucs d'il·lusionisme, a més de fer-los riure de valent.


Tanmateix, un festival es caracteritza, de manera cabdal, per les actuacions dels grups de música, i en aquest aspecte, Esperanzah! ha exhibit un cartell divers i amb garanties. Quan ja gairebé tocaven les sis de la tarda, sota un sol abrasador a l'escenari Delta, la banda de Cornellà, MUYAYO RIF, amb el seu ska enèrgic, s'ha endut els honors d'obrir aquesta edició d'Esperanzah!, per primer cop, lluny de Bèlgica. Molt apropiadament, una de llurs primeres cançons ha estat una lloança ─plena d'ironia─ a la política cultural de l'Ajuntament de Barcelona. Els han seguit LA PEGATINA, que ha encès, encara més, els ànims d'un públic que ballava com si la canícula no anés amb ell.

Un cop el sol ja havia començat a caure, atorgant un merescut respir, SMOD, el grup de Mali apadrinat per Manu Chao, ha omplert l'escenari principal d'Esperanzah! amb el seu estil inclassificable de rap, ragga i hip hop. Poc abans d'aquesta actuació, a l'escenari OFF, la companyia Pa'tothom representava una obra de teatre de l'oprimit, on la participació i les decisions preses des del públic han estat elements indispensables. I, per si això no era prou, els restaurants ─de gastronomies tan diverses com, per exemple, la cubana i la hindú─ treien fum amb les persones que s'apilaven per sopar. A continuació del teatre, LOS SIBARITAS DE LA CALLE, amb una rumba de carrer i unes lletres esfereïdores, s'han guanyat el favor dels espectadors i han posat "ON" l'escenari OFF d'Esperanzah!. Després d‘ells, han tancat el cartell d'aquest escenari el grup cubà ACOSTAO, en un to certament més intimista.



La majoria dels tres mil assistents, però, es trobaven en aquell precís instant alliberant les energies més aletargades gràcies a l'ànima i l'empenta que el grup portuguès TERRAKOTA conjurava sobre l'escenari Delta. I darrera d'ells, com a fi d'una jornada inaugural atapeïda de sensacions i oportunitats aprofitades, TIKEN JAH FAKOLY ha posat cap per avall ─com exigia el guió─, els esperits i els cors d'un públic ben disposat a la gresca final.

El festival Esperanzah!, aquest esdeveniment lúdic i reivindicatiu, ja és una realitat al barri de Sant Cosme, al Prat del Llobregat. No sabem com serà la resta del cap de setmana, però en aquest primer dia ha ofert el caliu dels actes naturals i espontanis, si bé ─en el cas d'Esperanzah!─ la espontaneïtat s'ha vist suplantada pel treball i dedicació de prop de dues-centes persones voluntàries. Recollint la salutació inicial dels Muyayo Rif, "Senyores i senyors: benvinguts al festival Esperanzah!"

Text de Joan Pere Lefa

El Festival Esperanzah! arriba a Barcelona

El Festival Esperanzah! arriba a Barcelona els dies 26, 27 y 28 de Juny del 2009. Un festival sostenible i compromès socialment demúsiques del món que assaborir, a un espai verd i fresc: el Parc Nou, al Prat de Llobregat.

Esperanzah! és un vent fresc que arriba a terres catalanes des de Bèlgica, on es realitza des del 2001. Des de llavors es va convertir ràpidament en el festival ineludible de l'estiu, una cita on s'ajunten més de 30.000 "festivalers" durant tres dies i que aquest any celebra la seva octava edició. 

Esperanzah! arriba a Barcelona proposant una volta pel món musical i festiu, un viatge sonor compromès, nòmada i plural. 

Després d'haver participat en les 2 últimes edicions del festival en Floreffe (Bèlgica) i veure com altre festival és possible! aquest any ens hem decidit a portar-lo a Barcelona! 

Gràcies a Radiochango , a Gats i a un munt de voluntaris Esperanzah arriba a l'El Prat de Llobregat pel goig de tots!

Esterem allà durant els 3 dies del festival per a coordinar a l'equip d'audiovisuals format per més de 30 persones voluntaris que ens ajudaran a mostreur-vos el festival en directe des del Prat . 

Podreu seguir la crònica dels 3 dies en la web de Esperanzah!

Dels estils més tradicionals del flamenc de El Cabrero als sons més urbans i mestissos propis de l'àrea de Barcelona tals com La Pegatina, Muyayo Rif, Costo Rico o Calima. Des del reggae i el rap africà de Tiken Jah Fakoly i d'SMOD, el mestissatge senegalès dels Frères Guissés o del col·lectiuTerrakota o el "bluefunk" de Keziah Jones donen a Esperanzah! el seu segell d'identitat i li confereixen una riquesa que farà transportar l'espectador al cor del mestissatge sonor propi de la programació.
  
Despertar els sentits i les consciències 

Esperanzah! no és només grans artistes internacionals, sinó que la música serveix de pont per a la mobilització social per un món més just i sostenible. 

A Esperanzah! trobarem el poble de les entitats anomenat "La Plaça dels Possibles", on més de 40 entitats i col·lectius socialspresentaran animacions entorn a la temàtica de la Sobirania Alimentària, amb tallers, xerrades, jocs o projeccions audiovisuals. També trobarem escenaris alternatius que acolliran artistes emergentsi companyies de teatre social i ambulant, o un festival de cinema mediambiental promogut pel FICMA, o l'emissió durant tots els dies del festival de Radio Esperanzah! radio efímera i aglutinadora de ràdios associatives participants, i moltes altres sorpreses!

És per això que Esperanzah! acull a un públic divers i familiar. Trobarem el "Poble dels Nens" espai dedicat especialment a les animacions pels més petits, adequant també serveis com zones reservades per les persones amb mobilitat reduïda i dones embarassades o amb nens, o voluntaris especials que es pondran a disposició per ajudar al seu desplaçament dins del recinte del festival. 

Ens veiem a un festival innovador, un mirall cultural, social i compromès, on un vent musical arribat de terres llunyanes alegrarà els nostres sentits i alterarà les nostres consciències. Ens veiem a Esperanzah!

ESPERANZAH! WORLD MUSIC FESTIVAL

26, 27 I 28 DE JUNY 2009, PARC NOU, EL PRAT DE LLOBREGAT, BCN.

Preu entrada 3 dies: 30 euros

Preu entrada 1 dia: 18 euros

 

Festa grossa a la plaça de Nou Barris

Aquest cap de setmana hi ha hagut festa grossa a la plaça de Nou Barris , i la que ens espera !!

El dissabte a la nit la plaça estava plena de gent , el metro de Llucmajor no parava de portar gent de tots els barris de Barcelona amb ganes de festa que venien a a ballar i a cantar les lletres de El Puchero de Hortelano, el concert gran de la nit.

La gran part de la gent procurava estar a prop de l'escenari , compartint calor i balls amb el músics , algunes persones buscaven constantment a d'altres que havien perdut entre la  múltitud i d'altres senzillament buscavan la manera més fàcil d'aconseguir beure sense haver de travessar el bloc de gent per arribar a la barra.

Un dels moments màgics de la nit va ser l'actuació de Chico Ocaña , convidat pel Puchero del Hortelano i molt estimat a NouBarris, el Chico es va mostrar tan poeta i flamenc com es caracteritza pel públic que s'aplegava a la plaça gran del districte.

Durant el dia la plaça oferia al públic el Mercat Medieval on cada any podem gaudir de les diferents paradetes de menjar i beure, artesania, productes naturals i també activitats pels més petits com titelles i pintures.

   

 

A continuació us deixo amb una entrevista que vam fer fa un parell de mesos a l'Arcos i al Taliban, cantant i percusionista de El Puchero del Hortelano, i després una actuació del Chico Ocaña 

La festa de la plaça va acabar el diumenge amb els focs d'artifici.

Participa en una sessió de fotos II

El passat divendres 22 de maig vaig obrir les portes del plató de fotos per convidar a tothom a venir a participar en una sesió de fotos per segona vegada.
Val la pena aprofitar l'espai fotogràfic i convidar a tots aquells que no s'atreveixen a contractar a un fotograf.
En aquesta ocasió van venir tot d'amics!
El Miguel amb la seva dona i el seu fill Nicolas, amigues de l'institut, amigues del Bar Mariatchi i la Raquel, embarassada amb el seu home.
La tarde va ser tranquil.la i tot i la calor vam aconseguir passar una molt bona estona!
Des d'aqui vull agraïr l'assistència de tots i totes! Ens veiem a la propera sessió!

Entrevista a Albert Pla

Personalment Albert Pla és algú a qui admiro.
Fa pinta de viure la vida que vol, desconectat de les coses que sovint t'omplen el cap i no et deixen pensar. Sembla una pràctica fàcil..però no ho és tant donat el món al que vivim..

Després d'haver-ho intentat amb anterioritat, finalment vam poder accedir a Albert Pla per entrevistar-l'ho, quan en realitat , el que voliem era coneixe'l de prop, compartir estones , i aquesta era una bona excusa.

Podem dir que en cap moment es va crear aquella situació incòmoda que , malauradament, garirabé esperavem, tot el contrari! Va ser una entrevista tranquil.la, amb l'atenció d'un Albert Pla a punt de surtir a l'escenari, que buscava la manera més enginyosa de respodre a les preguntes , a vegades un xic infantiloides, que li feiem desde el foro de RadioChango.

Endevant amb la entrevista doncs,

Entrevista a Albert Pla - 17 de maig de 2009

Radio Chango és un portal que duu 8 anys en Internet i que està enfocat a la promoció i difusió de la denominada 'música mestissa' o festiva, amb una secció que anomenem 'konciencia social'.

Hi ha dossiers d'unes 400 bandes, entre uns altres està Albert Pla, hi ha fòrums de debat... i en el que és el teu fòrum hem aprofitat perquè siguin els teus seguidors qui realitzin les preguntes d'aquesta entrevista.

Coneixies RadioChango?

No, bé sí em sonava, però no la segueixo.

Quin és el teu procés de creació? Surt primer la lletra o la música?

A mi em surt tot alhora, així, se'm va ocorrent un poc de música... tot alhora, molt tranquil·lament sempre.

"La Colilla" passa de durar uns quinze minuts en directe a deu en el disc: com s'ha donat aquest canvi? obligació o decisió teva?

És que la cançó era molt llarga, l'he anat tallant i tallant... fins que al final només han quedat deu minuts o així. És que era molt llarga (riures)

Quan un DVD d'Albert Pla amb alguna actuació en viu?

No tinc ni idea. Bueno tenim un disc, Vida i Milagros, de fa un parell d'anys que era una actuació amb Carles Benavent, Encert Digues Geraldo, Jorge Pardo, Quimi Portet i que està en DVD.

Quan una cançó en euskera?

Quan sàpiga euskera

Que recomanaries a una banda o solista que comencen? Tens algun consell que donar-los?

Mmmm... No.

Com és actuar en un macro festival? És emocionalment molt diferent per a tu que actuar en un teatre?

Sí, és molt diferent, si. Quan actuas en un teatre més o menys li vas explicant a la gent coses i així... Quan actuas en un macro festival és més perquè la gent ball, canti, s'ho passi bé.

En els teus concerts t'agrada provocar reaccions en el públic o simplement vols que passin una bona estona?

Qualsevol que pugi a un escenari vol provocar reaccions en el públic, si no ja no et pujaries.

Fins a quin punt té cabuda la la improvisació en els teus espectacles?

Els espectacles sempre són improvisats, per que les circumstàncies... sempre t'obliguen a fer coses. I això és l'espectacle.

A la peli de 'Airbag' el "redios" que dius al final va ser improvisat o sortia en el guió?

No estava en el guió (riures), però era una frase que ens dèiem molt entre nosaltres.

D'una cançó, què és el que queda per a tí? la música o la lletra?

Depèn de les cançons... però queda la història... la lletra.

Et penedeixes i/o t'enorgulleixes especialment d'alguna de les teves cançons?

No, no hi ha... no li tinc afecte... no, així a una especialment no.

És veritat que volies ser torero i matar toros?

Amb aquesta cançó em vaig fer famós o sigui que...

Una pel·lícula, un llibre i un disc: què ens recomanaries?

No recomanaria l'últim disc de Miguel Bosé, ni recomanaria un llibre de Pérez-Reverte ni recomanaria una pel·lícula de... aquest negre que fa coses rares? Will Smith? Per exemple! (riures)

Quina música t'agrada escoltar?

La qual em passen els amics.

I quina és la diferència entre... Albert PLA i els demes?

La mateixa que entre tu i ella.

Què prefereixes, la persona o el personatge? ésser o estar?

És que és el mateix, són la mateixa persona i actituds diferents.

Quina opinió et mereix la Llei Cívica que s'ha implantat a Barcelona?

No tinc ni idea de què és això...

A Barcelona et multen per tocar al carrer

Ah... sembla mentida, pobre policia! Quina despesa en magatzems per a guardar totes les guitarres que vagin requisant, no?

Bé després s'enriqueixen perquè has de pagar per a recuperar la teva guitarra...

Home, te l'han guardat aquí, d'alguna manera has d'esmorteir la despesa.

En quin moment de la teva vida et vas adonar que eres republicà? Veritablement series capaç de manar a a el merda les teves fermes pricipios per amor?

Sí, jo he sempre he estat... no és que sigui republicà, no... no em crec que un rei sigui rei per la gràcia de déu.

Que li diries als polítics?

Muérete.

Creus que és més fort la música o la política?

No és recomanable fer un concert en dies de futbol i en dies eleccions.

Has arribat fins a aquest moment de la teva professió amb esforç o tot et va sortir rodat?

A mi em va sortir tot com m'havia de sortir. No crec en l'esforç, ni en el sacrifici, ni en la disciplina, ni en la lluita...

Quina relació tens amb Internet? Ets un usuari habitual, sols mirar el que apareix en la teva web, myspace o facebook?

Doncs no, no tinc relació amb internet ultimamente...

Per què vas decidir penjar algunes cançons en la teva pàgina web? Et vas arribar a plantejar penjar un disc sencer?

No, no penso molt en internet ni pinso molt a fer discos, no pinso molt en aquestes coses.

Si et diem aquests noms de músics, què et suggereixen?

Fermin Muguruza

Un bon amic meu.

Evaristo?

També.

Robe Iniesta? ens arriben rumors que estàs fent coses amb ell ultimamente.

Bé he fet una broma, li vaig fer un regal sí...

Manu Chao:l' has arribat a veure alguna vegada en concert?

Amb Manu Chao si ens coneixem... ens coneixem ben poc. Jo li desitjo el millor.

L'últim... Enrique Bunbury?

Enrique Bunbury no li conec, no.

Anem acabant.. quin 3 desitjos li demanaries al geni del llum meravellós?

Jo? Jo al geni del llum li diria que s'anés en pau, tranquil, que per mi no fa falta que em faci res.

Amb quines tres paraules et sents més identificat?

Jo Sóc Albert.

Hi ha algun cantant o músic que t'hagi influenciat especialment per a començar a compondre cançons?

A mi molts, molts cantants... molts cantants t'ensenyen el que no has de fer, si.

Com seria l'entrevista perfecta per a tu?

Jo les entrevistes no les faria, creo que jo m'explico molt millor en l'escenari... no és per gens eh? (riures) Només per això...

La Caseta del Migdia

Alguns l'anomenen el secret de Barcelona, i és que la montanya de Montjuic hi guarda molts de secrets!

A la part més alta hi trobem el mirador del migdia, i a la zona d'esbarjo La Caseta del Migdia , un lloc tranquil on pendre una copa i escoltar música amb unes vistes al port de industrial de Barcelona.

Quan s'acosta el vespre ,des del mirador, es pot veure com cau el Sol i s'amaga sota la ciutat, un espectacle gratuït que captiva totes les mirades.

La Cultura va de Festa 2009

Un any més la cultura surt de festa a la plaça de la Guinagueta de la mà de tots els representants de les entitats de  Nou Barris.

Afortunadament el matí de de diumenge s'aixecat amb bon temps i el Sol ens ha permés   gaudir de les propostes de cada un dels stands que hi havia al parc, des d' activitats de pintura i manualitats pels més petits de la casa, autèntics protagonistes de la jornada, malabars i jocs ,de mà de la gent l'Ateneu Popular de 9Barris, fins a  la interacció dels membres de ràdio RSK copçant   els comentaris dels visitants a la fira en directe.

Tot això amenitzat per balls tradicionals de diferents cultures dalt de l'escenari central i un ambient festiu, de copeta de vi i butifarra a la mateixa plaça del parc i voltants.

A continuació podeu veure algunes fotos de l'ambient d'aquest matí.